Alessandria -  Tradició i sabor local
02
Sep

Alessandria - Tradició i sabor local

Alessandria, que limita amb les regions de Llombardia, Ligúria i Emília-Romanya, es caracteritza per un clima mediterrani únic més propi del sud del país. Aquí el paisatge és molt divers: delimitada al sud pels Apenins Ligurs i al nord per la zona del Monferrato, famosa per les vinyes, recorren aquesta província rius exuberants, valls imponents i boscos frondosos de castanyers, roures i faigs.

Entre els rius Tanaro i Bormida hi ha la capital homònima de la província. Fundada el 1168 amb el nom de Civitas Nova, posteriorment es va anomenar Alessandria en honor al papa Alexandre III. Tot i que a la zona ja hi havia habitants abans de l’establiment de la ciutat, va néixer com a fortalesa per defensar la Lliga Llombarda dels atacs del , Frederic I. Entre 1174 i 1175 fou assetjada durament per l’Imperi germànic, i diu la llegenda que un pagès molt astut anomenat Gagliaudo la va salvar d’una conquesta inevitable. Gagliaudo va alimentar la seva vaca amb l’últim gra que quedava a la ciutat i va sortir de la fortalesa per anar a trobar l’exèrcit enemic. Quan les forces imperials el van capturar, van sacrificar la vaca i van trobar el gra a l’estómac de l’animal. El pagès els van convèncer que hi havia tanta abundància de gra a la ciutat que ja no quedava lloc on guardar-lo. L’emperador Frederic I va pensar que el setge s’allargaria massa i va decidir retirar les tropes d’Alessandria. A la catedral de la ciutat hi ha una estàtua en honor a Gagliaudo. El 1198 Alessandria fou declarada una ciutat lliure. Llavors van començar els conflictes amb altres comunes de la regió que van durar dècades, fins que el 1348 va passar a ser governada pels Visconti i dominada des de Milà. Posteriorment la van governar els Sforza i el 1707 fou cedida a la Casa de Savoia, i es va unir a partir de llavors a la regió del Piemont. El 1800 fou conquerida pels francesos, però el 1814 els Savoia la van tornar a recuperar sota el Regne de Sardenya.

Tot i haver format part de França només durant un període curt, a Alessandria es respira una gran influència francesa. Ubicada estratègicament, sempre ha estat un centre comercial i de transport important. Les ruïnes romanes i medievals rememoren un passat d’esplendor.

De gran tradició vitivinícola, la província d’Alessandria s’ha de començar a assaborir amb els vins de la terra: dels negres destaquen els Barbera, la varietat de raïm més estesa al Piemont, que té dos vins DOCG i cinc amb DOC; dels blancs, cal esmentar el Cortese di Gavi, amb DOCG, i el Timorasso, amb DOC.

La cuina d’Alessandria evoca tradició local i els seus formatges en són un bon exemple; aquí encara es fa artesanalment formatge Robiola, seguint una tradició de segles que es remunta als grangers celtoligurs. El Robiola, fet amb llet de vaca, cabra i ovella, s’elabora principalment a la regió de muntanya de Suol D’Aleramo. Un altre formatge llegendari és el Montebore, fet amb llet de vaca i ovella. Amb més d’onze segles de tradició, aquest formatge va estar a punt de desaparèixer, però es va presentar a la Fira Internacional del Formatge, on va aconseguir el reconeixement d’experts d’arreu del món.

La tradició d’Alessandria també es nodreix de les influències de l’entorn. Com més ens acostem al sud, més sabors i aromes ens recorden a Ligúria. Aquí tenen la seva pròpia versió de la focaccia genovese, la focaccia novese. Hi ha altres plats d’influència ligur, com la farinata, el pansotti, el corzetti i el ravioli al tocco.

Alguns dels embotits de la província tenen prestigi internacional. Destaca el filetto baciato di Ponzone (que vol dir ‘filet besat’), un tipus de salami típic de la Vall Bormida que s’elabora barrejant carn de porc i el greix del cor del filet i es deixa envellir amb salmorra uns dos mesos. Un altre embotit molt popular és el testa in cassetta, fet amb les parts magres del cap, la llengua, el llard de les galtes de porc i una barreja de diferents salamis.

Però Alessandria no només pot presumir d’aperitius. Hi ha plats principals amb grans històries, com el tradicional pollastre Marengo, en homenatge al lloc on Napoleó va guanyar una de les seves batalles més importants contra l’exèrcit austríac. Diuen que després de la batalla de Marengo, el xef de Napoleó no tenia matèria primera per cuinar, ja que els austríacs havien interceptat subministraments d’aliments per a l’exèrcit francès. O sigui que va haver de buscar ingredients entre els agricultors locals i va improvisar un plat amb pollastre, bolets pollo i gambetes d’aigua dolça. El resultat li va agradar tant, a Napoleó, que va demanar al xef que a partir de llavors preparés aquell mateix plat després de cada batalla, i això va donar nom al popular pollastre Marengo.  Un altre plat de gran tradició agrícola és el rabaton, unes petites mandonguilles fetes amb mató, espinacs i ou. Els rabaton es poden servir amb caldo o al forn. Aquesta mena de plats ens recorden que les receptes centenàries d’Alessandria continuen presents en una herència culinària transmesa de pares a fills.

Per a viatgers àvids de sabors dolços, la rebosteria famosa de la província saciarà qualsevol expectativa. Dins de les especialitats, trobem la varietat de galetes: les krumiri, típiques de Monferrato, sens dubte els dolços més famosos d’Alessandria, les amaretti, també molt populars, amb la seva versió pròpia ca quasi cada ciutat, i les biscotti della salute, molt semblants a les biscotti del Lagaccio genoveses. No podem deixar de recomanar el lacabòn, un caramel artesanal amb forma de pal, fet amb mel, sucre i clara d’ou.

Sens dubte, aquesta província convida a assaborir la millor tradició gastronòmica rural i ens recorda que, per aconseguir les millors receptes, hem de tenir els millors ingredients. I Alessandria els té. Continuem al viatge, com no podia ser d’altra manera, amb molt bon sabor de boca.

44.9072727, 8.6116796

Alessandría

Alessandria (Lissandria en piamontès) és una ciutat de la regió del Piemont, a Itàlia, capital de la província homònima. Està situada a la vora del riu Tanaro

Població: 90.532 hab.

Superfície: 203,97 kmª

A la nostra carta