Asti - Tardor de festivals gastronòmics
17
Oct

Asti - Tardor de festivals gastronòmics

Envoltada per les províncies de Torí, Alessandria i Cuneo, en ple cor del Piemont, la província d’Asti es troba en un enclavament geogròfic privilegiat entre els famosos turons de Langhe, Monferrato i els Apenins Ligurs. Aquí els hiverns són molt ferd, i els estius molt calurosos, típic clima de la Vall del Po. Asti és una província eminentmente agrícola i a les seves valls sobretot hi trobem vinya.

La capital homònima de la província fou fundada per l’Imperi romà, tot i que fins i tot abans els ligurs ja hi van establir un poble just on ara hi ha la ciutat. L’època de màxima esplendor fou sens dubte l’Edat Mitjana; en què Asti va passar a ser un centre comercial i financer molt important.  Avui s’intueix el passat gloriós de la ciutat, si fas un volt pels seus carrers, amb palaus i cases medievals. Crida l’atenció, entre les ruïnes arquitectòniques, l’enorme quantitat de torres que encara hi ha dretes. De fet, Asti fou coneguda com la Ciutat de las Cent Torres, i la xifra real va arribar fins a les cent vint durant l’Edat Mitjana. Per la ciutat travessaven els principals passos que es dirigien tant a Suïssa com a França. Per això la seva situació estratègica i privilegiada ha estat molt disputada al llarg de la història. Les torres van ser vitals per resistir els atacs i assalts constants als quals va ser sotmesa.

La província d’Asti té una oferta gastronòmica de reconegut (i molt merescut) prestigi internacional. Cada any s’hi celebren festivals de gastronomia de referència com el Festival delle sagre di Asti, també conegut com el Festival dels Festivals, que se celebra el segon diumenge de setembre, en el qual s’improvisa un restaurant gegantesc a l’aire lliure, i els veïns s’hi desplacen des de tots els punts de la regió per oferir les seves especialitats culinàries, sempre acompanyades del bon vi de la terra. Us imagineu quina experiència tan fantàstica menjar aquí?

Si hi ha alguna ciutat al món que pot competir amb Alba pel regnat de la tòfona blanca, és Asti. Rivals històriques, cada temporada lluiten per oferir les tòfones de més qualitat, i de vegades Asti intenta avançar-ne la venda de la tardor a l’estiu, per anticipar-se a la seva competidora.

La tradició impregna molts dels plats d’Asti, sempre amb productes propis de la província, com el Cardo Gobbo de Nizza Monferrato, l’únic card del món que es pot consumir cru. Per fer-ho, s’ha de cultivar d’una manera molt particular, doblegant-ne la tija, de manera que perdi elasticitat i clorofil·la i s’emblanqueixi adquirint la tendresa necessària per poder-la consumir directament, i és un dels ingredients indispensables per sucar a la Bagna Caoda.  La Bagna Caoda és un plat que sembla d’elaboració fàcil, una espècie de fondue ja que és una salsa calenta en la qual se suquen diverses verdures i, com sol passar, la trobem amb diferents ingredients en funció de la part del Piemont on siguem. Era un plat molt popular a la zona de Monferrato, on els treballadors del camp les seves famílies en menjaven al final del dia per agafar forces. Té tots els requisits propis de les receptes humils: és econòmic, substanciós i ràpid; Bagna Caoda vol dir ‘bany calent’, per tant, amb el nom ja ens fem una idea que menjar-ne és reconfortant. Dues coses importants: s’ha d’elaborar i menjar en un recipient de fang, i no hem de deixar mai que bulli. Imaginem-nos els agricultors, després d’un dia de verema, asseguts al voltant de les brases amb l’olla de fang al mig, mentre cadascun d’ells introdueix les verdures a la salsa… També es diu que aquest plat representa l’hospitalitat i l’amistat. La recepta original s’elabora amb oli de nou, anxoves, all i en el millor dels casos s’acaba amb tòfona blanca. De vegades s’hi afegia una mica d’aigua, per estalviar oli, però, quan van millorar les condicions econòmiques, es va eliminar l’aigua i s’hi va incorporar mantega. Al cap del temps es va introduir l’oli d’oliva de la veïna Ligúria, producte dels intercanvis entre ligurs i piamontesos, com les anxoves, perquè per aquesta zona hi havia el famós “camí de la sal”. La Bagna Caoda és perfecta per prendre amb un vi negre de la zona, amb molt cos; recomanem el Barbera d’Alba.

Segurament heu sentit parlar d’Asti pel seu vi espumós, l’Asti Espumante, un dels vins italians més exportats, juntament amb el Lambrusco i el Prosecco. Blanc, de gust dolç i afruitat, molt aromàtic i amb matisos secs, és un vi perfecte per brindar en les celebracions. A més, marida amb qualsevol tipus de postres i plats dolços. Per Nadal no pot faltar mai, acompanyat del Panettone. Un altre vi que també va molt bé amb plats dolços és el Moscato d’Asti, un moscatell suau molt afruitat i d’aroma intensa.  La veritat és que Asti té uns vins fantàstics, i per descobrir-los recomanem el Festival Douja d’Or, que se celebra al setembre. Se’ns acuden molt pocs plans millors per a la tardor que passar-la al Piemont tastant les especialitats locals. Sens dubte, de setembre a novembre, la cuina del Piemont brilla en tota l’esplendor, fins al punt que ens impacientem les últimes setmanes d’estiu… Volem que arribi la tardor amb totes les seves conseqüències… i els seus encants gastronòmics!

Continuem recorrent el Piemont i gaudint de tot el que ens ofereix… El nostre proper destí és Cuneo, i especialment la Fira de la Tòfona Blanca d’Alba. Ens en morim de ganes!

44.9007512, 8.2064257

Asti

Asti (en italià Provincia di Asti) és una província de la regió del Piemont, a Itàlia. La capital és la ciutat d’Asti.

Població: 208.339 hab.

Superfície: 1,511 kmª