Descobrim Valtellina
26
Apr

Descobrim Valtellina

Coneguda per la bellesa intacta del parc natural de Stelvio, per la varietat de termes naturals, per la seva tradició gastronòmica imponent i per acollir el campionat del món d’esquí, i altres actes de fama internacional, relacionats amb els esports d’hivern, avui som a Valtellina! Livigno, Bormio, Santa Caterina Valfurva són només alguns dels llocs més prestigiosos d’aquestes valls precioses, apreciades per tota mena de turistes.

Incrustada entre els Alps, a la part més septentrional d’Itàlia, la Valtellina està situada a menys de 100 km de Milà, i limita amb Suïssa. Som en una zona influïda per antigues tradicions gastronòmiques i coneguda per les seves excel·lències agroalimentàries, certificades pels segells DOP i IGP. Els més distingits són els formatges Casera i Bitto, les pomes de la varietat Golden i Stark, i també la prestigiosa producció vitivinícola amb el Valtellina Superiore i el Rosso di Valtellina DOC.  Entre els embotits trobem la Bresaola IGP, un producte que s’obté de la transformació de les millors cuixes de bou, que se sala, s’envolta de tripes naturals i s’asseca durant quatre o vuit setmanes, en funció de la mida.

La gastronomia d’aquestes valls reflecteix perfectament la complexitat dels actes històrics dels quals han estat protagonistes, com ara la conquesta dels romans al segle I aC.  Va ser amb la conquesta de Carlomagno que, a Valtellina, van entrar les primeres influències franceses; mentre que, el 1335, el territori es va congregar a la cort de la família Sforza, considerats els “amos” de la ciutat de Milà. L’any 1512 va tornar a pertànyer als francesos, que la van convertir a la religió protestant, per la qual cosa es va haver d’enfrontar a nombrosos conflictes contra els catòlics, que van desembocar en el sagnant enfrontament de 1612, conegut com la Sacra Matanza. La Valtellina va estar en runes fins a l’època napoleònica, que va passar a Àustria. El 1859, es va unir, finalment, a l’exèrcit del general Giuseppe Garibaldi, que va obligar els austríacs a abandonar el territori, per unificar-la definitivament a la Llombardia.

Durant segles, les carns bovines i també la caça o el peix de riu van ser una prerrogativa dels nobles i dels religiosos, que solien cuinar-ho a la graella o en broquetes condimentades amb llorer, romaní o ginebró. En canvi, la majoria d’habitants s’havien de conformar amb menjar preparat amb farina de blat, blat de moro, fruites del bosc, bolets i castanyes. Les castanyes es barrejaven sovint amb farina per elaborar el que avui es coneix com a nyoquis de castanyes. Aquesta recepta tan contundent, feta amb caldo de gallina, mantega i formatge, es va difondre ràpidament i aviat es va convertir en una tradició culinària de la zona. Precisament per la riquesa, la varietat dels ingredients més humils i l’elaboració artesanal, la gastronomia de la Valtellina és famosa per satisfer tots els paladars.

Tant és així que, entre els antipasti més populars d’aquestes valls hi ha els sciatt. Són una especialitat típica, elaborada com uns bunyols amb cor de formatge, assaonats amb un gotet d’aiguardent diluït amb aigua amb gas, o cervesa. En el dialecte local sciatt significa ‘gripau’. Potser es va batejar així pel soroll que fan quan es mosseguen. Entre els primers plats més populars, també hi trobem els pizzoccheri: són semblants als tagliatelle, però més curts, fets amb el 80 % de farina de blat sarraí i el 20 % de farina de blat. Es cuinen amb verdures, sovint bledes i col, i també patates en forma de quadradets. Finalment, s’hi afegeix formatge Casera i Grana Padano i, després, es condimenten amb all i sàlvia, “daurats” a la paella amb mantega.
 


En la seva oferta gastronòmica, la Valtellina rep la influència de la tradició alpina, que aporta a les receptes una dieta rica en proteïnes. En aquest sentit, com a segon plat amb un extraordinari sabor, us proposem la tagliata de cérvol amb grappa, panses i pinyons. La tagliata, en italià, és el tipus de tall associat a la carn, generalment presentada en làmines no gaire fines i fetes al punt. La grappa, en canvi, és una varietat d’aiguardent d’orujo, amb graduació alcohòlica que varia entre 38 i 60 graus, que s’obté per destil·lació de les parts sòlides del raïm que no s’aprofita durant la verema. Valorada especialment en llocs de muntanya, per les rígides temperatures, la grappa s’utilitza sovint com a ingredient a la cuina.

Entre les curiositats relacionades amb aquestes meravelloses valls de la Llombardia, cal destacar la presència d’una línia ferroviària, la “Trenino Rosso del Bernina” que, el 2008, ha obtingut el reconeixement per part de la UNESCO com a patrimoni cultural de la humanitat. Es tracta d’una línia que puja pels costats de les muntanyes, enllaça els Alps italians amb Suïssa i travessa valls que són inaccessibles amb cotxe. A més, durant aquest recorregut, entre el poble de Poschiavo (a 1.014 m),  i la localitat d’Alp Grum (a 2.091 m), coneguda com “la terrassa sobre la glacera”, es pot admirar el famós Pinocchio. És una muntanya de 3.049 m d’altitud, anomenada Pizzo de Teo que, en dos punts diferents del recorregut, mostra el perfil de la famosa marioneta de fusta, mirant cap al cel. Aquest viatge és realment una experiència molt recomanable; és la travessa alpina més alta d’Europa, amb baixades en ferrocarril que són de les més empinades del món.

Per conèixer amb més profunditat aquesta espectacular zona del nord d’Itàlia, a la nostra pròxima excursió continuarem recorrent la Valtellina i en descobrirem la capital: Sondrio.

46.1633869, 9.8447202

Valtellina

Valtellina és una zona alpina d’Itàlia, al nord de la Llombardia, que constitueix la part principal de la província de Sondrio. Està formada per la vall del riu Adda fins a la desembocadura al llac de Como. La seva ciutat principal, i capital, és la ciutat de Sondrio.

Població: 180.000 hab.

Superfície: 3.212 kmª