El ritual de l’aperitiu a Milà
12
Mar

El ritual de l’aperitiu a Milà

Els italians coneixen molt Milà per la seva intensa vida social: locals de moda,ofertes d’oci que recullen les tendències més innovadores d’Europa, envoltada de llocs històrics que testimonien el caràcter nobiliari dels seus avantpassats. Aquest és el lloc que ha vist néixer begudes i costums que, a poc a poc, hem anat fent nostres.

"Cin cin" és el que se sol dir quan es fan xocar els gots per brindar. Aquesta expressió, que deriva de l’anglès chin-chin, mutada del xinès ching ching, que significa ‘si us plau’, es va introduir per primer cop a Europa gràcies a uns mariners britànics. Avui, com llavors, a Itàlia i a Milà especialment, aquesta fórmula de cortesia continua sent la que més es pronuncia durant l’aperitiu. La tradició que ve de la capital llombarda, com a creadora d’aquest ritual, neix als anys vuitanta, gràcies a un anunci publicitari que va acabar sent un manifest d’aquella època. Amb l’eslògan “Milano da bere” (Milà per beure), l’empresa Amaro Ramazzotti llançava la seva beguda més coneguda, un licor obtingut de la maceració de 33 tipus d’herbes, i destinat a convertir-se en la primera beguda sense vi, com a ingredient de base. La imatge que l’anunci pretenia transmetre als italians era la d’una ciutat enèrgica, poderosa i potent, capaç de reaccionar als actes tràgics de terrorisme que havien colpejat la ciutat al llarg dels setanta.

Milà es va convertir aleshores en un símbol de benestar, de ritmes frenètics, de ciutat moderna i divertida. La capital ambrosiana vol imposar-se i ser percebuda com una Nova York europea, com la ciutat italiana que no dorm mai, amb ciutadans que són models i agents de borsa. És així com comencen a posar-se de moda carrers fabulosos que acullen les botigues amb més glamur del moment; Via Montenapoleone i Via della Spiga es converteixen, doncs, en autèntiques referències que encara avui segueixen intactes. La indústria de la moda comença a ser el principal reclam de la ciutat; Milà es transforma en sinònim de "made in Italy", i guanya protagonisme a les passarel·les de tot el món. La gent manifesta les seves ganes de viure, de sortir i relacionar-se amb gent, evidentment acompanyats per un bon còctel per compartir i celebrar els èxits. Així neix el ritual de l’aperitiu, una tendència sempre actual que cada vegada aplega més seguidors a tot el món.

En aquest context, un de les icones indiscutibles de Milà és el Campari. Els seus orígens estan relacionats amb l’arribada, el 1862, de Gaspare Campari a la ciutat. Dividit entre Novara i Torí, després de diversos intents infructuosos, l’empresari va aconseguir obrir un bar a la cèntrica plaça del Duomo, al costat de la la bellíssima Galeria Vittorio Emanuele. Gaspare va muntar un laboratori a la rebotiga del seu local, per experimentar amb destil·lats i elixirs que, finalment, el van portar a l’èxit. Acabava de néixer la recepta del Campari i, segons els milanesos, encara ara no l’han canviat. Tant la plaça del Duomo com la galeria Vittorio Emanuele, testimonis de la creació del Campari, mereixen una visita. Per la bellesa espectacular de la catedral, per les vistes emblemàtiques que es poden apreciar des de dalt i per l’elegància d’altres temps, que envolta els comerços allotjats a la galeria, aquests llocs representen molt bé l’ànima, sofisticada i controvertida, de la capital llombarda. En aquest marc, encara hi ha un altre còctel que ha rebut fama internacional: l’Americano. Encara que el nom faci pensar en altres països, en realitat és una beguda molt italiana, que porta: vermut negre, originari de Torí, Campari i un toc de soda. Precisament pels seus ingredients, també se’l coneix com a Milano-Torino, o TO-MI. Pel que fa al nom, Americano, alguns l’associen a la celebració d’una victòria del boxejador italià Primo Carnera, que va tenir lloc a Nueva York durant els temps del feixisme. Un altre protagonista indiscutible de les barres milaneses és el Negroni Sbagliato. Creat als anys seixanta pel bàrman Maurizio Stocchetto, aquest còctel es diferencia de la versió clàssica (gin, vermut, Campari) perquè barreja el cava brut, en lloc del gin. En italià, Sbagliato significa equivocat. Va ser, doncs, un error en els ingredients el que va portar a la creació d’aquesta beguda, que el públic local valora especialment.

Tal com es pot intuir fàcilment, a Milà, l’oferta de llocs on assaborir una copa, abans i després de la feina, és pràcticament infinita. La majoria es concentra a la zona coneguda com els Navigli. Van néixer com un sistema de canals de regadiu i navegables, que servien per comunicar el llac Major amb el de Como i el riu Ticino, obrint a la capital llombarda les vies de Suïssa i de l’Europa nordoccidental. Actualment, al llarg dels canals hi ha molts locals que ofereixen aperitiu, generalment amb un bufet abundant a base de pasta freda, pizzes, bruschette i altres plats per acompanyar els còctels. A més, l’oferta gastronòmica s’ha anat fent cada cop més variada i generosa, tant que el que va néixer com a aperitiu ja s’ha convertit en lo que els milanesos anomenen: apericena. Com que les mides dels plats d’aperitiu s’assemblen a les dels plats de veritat, fins i tot amb receptes més sofisticades, l’apericena és, doncs, un moment de gaudi, entre l’aperitiu i el sopar. Per cert, a Milà cada dia és un bon dia per prendre una apericena.

En la següent publicació, passejarem per les bellíssimes muntanyes i valls que envolten la Llombardia, fins a la frontera amb Suïssa: la Valtellina. És un destí espeicalment sol·licitat per tots els amants dels esports d’hivern, que venen als Alps italians des de qualsevol part del món.

45.4654219, 9.1859243

Milán

És la ciutat més gran de la Itàlia septentrional i la segona d’Itàlia en població, capital de la província de Milà i de la regió de la Llombardia. La trobem situada a la plana padana, una de les regions més desenvolupades d’Itàlia.

Població: 1.345.890 hab.

Superfície: 181,76 kmª