Imperia i Savona - La història de dues ciutats
05
Maig

Imperia i Savona - La història de dues ciutats

Imperia i Savona se’ns presenten amb uns paisatges espectaculars. A Imperia podem gaudir de la coneguda Riviera dei Fiori, on les flors cobreixen valls i muntanyes a la primavera. Les vistes a Savona no són menys impressionants, amb poblets de costa encantadors, valls, boscos i platges d’aigua cristal·lina.<

La regió d’Imperia es caracteritza per les seves dues cares culturals. La ciutat d’Imperia, capital de la província, va néixer de la unió entre dos pobles enfrontats històricament, Oneglia i Porto Maurizio. Passejant pels seus carrers encara es poden diferenciar clarament les dues personalitats que la formen. El riu Imperia, que va donar nom a la nova ciutat, separa dues vores molt diferenciades: la de Porto Maurizio mostra una ciutat més antiga, amb un important centre històric medieval, la d’Oneglia, una ciutat molt més moderna. D’altra banda, Savona és una regió que patit tot tipus de guerres, saquejos i invasions al llarg de la història. Cartaginesos, romans, llombards, ostrogots i bizantins han conquerit aquestes terres tan riques segle rere segle. Però, finalment, el 1528 Savona va passar a formar part del seu enemic històric: l’Imperi de Gènova. Aquest sentiment antigenovès encara és present a hores d’ara.

La rica gastronomia d’Imperia i Savona no hauria existit mai sense els ports. La gastronomia d’Imperia és molt diversa, per la divisió històrica de la província i les influències de les cultures àrab i francesa. La cuina de Savona barreja plats de mar i productes de la terra. En totes dues regions es fa un gran ús de les herbes aromàtiques, les verdures i evidentment l’excel·lent oli d’oliva local.

Imperia és famosa per la pasta, el vi (Vermentino, Pigato, Rossese…), l’all de Vessalico, molt peculiar i valorat per la singular pigmentació rosa, la mel de la vall del Roia, molt apreciada per la barreja d’olors que desprèn i les famoses olives taggiasca, ingredient clau en els plats locals. Savona és popular pels seus albercocs, carxofes, carbassons, bolets, castanyes, vins blancs (Lumassina, Buzzetto, Granaccia…) els espàrrecs violeta d’Albenga, els cicciarelli de Noli, els tomàquets cuore di bue i les taronges chinotto, que van portar comerciants des de la Xina al segle XV i es fan servir per preparar licor, refrescos, fruita confitada, melmelada i mostassa. Totes dues regions tenen la seva salsa local: a Imperia hi ha l’ajé, feta a base d’all de Vessalico, ou i oli d’oliva i molt semblant al nostre allioli. La pasta a Savona s’acompanya amb sugo de carciofi, una salsa de carxofa molt popular a la zona.

La focaccia Liguri és juntament amb el pesto una de les receptes més conegudes, i la d’Imperia té un sabor inconfusible gràcies a l’oli d’oliva local. Els pans d’aquesta zona s’elaboraven a la nit, deixant reposar la massa fins al matí següent; llavors es posava al forn i ja estava a punt per emportar-se’l; sovint se l’emportaven els mariners quan marxaven de viatge, per això en aquesta zona hi ha tantes varietats. Com que no es cultiva cereal, trobem pans fets amb cigró farinate, o amb faves ciappe. Tots tenen en comú que es reguen generosament amb oli d’oliva. Una altra recepta local és el pa de Triora, un pa confeccionat amb una barreja de farina de blat tendre i blat sarraí, molt rica en proteïnes i sense gluten. És un pa amb una textura molt rica que se serveix amb mató d’ovella o formatge de cabra. Els formatges locals també són populars: El sola o sora és un formatge de cabra curat molt reconegut. El famós formatge pecorino és un formatge de cabra dur fet a la Vall Arroscia i un ingredient clau en el pesto. En aquesta vall també s’hi prepara el brùsso, un formatge d’ovella semblant al mató. El brùsso es menja fresc, amb oli d’oliva i amb la torta di brùsso, que és com un pastís de formatge. El Toma di Mendatica és un formatge fet amb llet de vaca i ovella i es fa servir per fer un popular pastís de patates anomenat frandurà.

Per acabar amb alguna cosa dolça, podem provar les sciumette, clares batudes amb sucre, cuinades en llet bullint o amaretto di Gavenola, i acompanyades de petites galetes rodones amb ametlles i mel. No se’ns acut millor berenar per a les tardes d’hivern; de Savona ens quedem amb la  torta di nocciole feta amb nous i mel, i els frittelle di San Giuseppe, una espècie de bunyols farcits que es preparen el Dia del Pare, festa que, com aquí, se celebra per Sant Josep.

Un cop hem vist els dolços, anem fins a l’última província d’aquesta regió: La Spezia.

43.941866, 7.8286368

Imperia

Imperia es va formar per la unió de dues antigues ciutats: Porto Maurizio i Oneglia, separades pel riu Impero (‘imperi’), del qual rep el nom la ciutat. Conegut pel fort establiment d’empreses de fruita i dotat d’un concorregut lloc turístic, que s’incrementa sobretot a l’estiu, aquesta indústria deixa molts recursos econòmics a la ciutat.

Població: 40.440 hab.

Superfície: 45,26 kmª