Màntua: Desconegut tresor entre les aigües
02
Maig

Màntua: Desconegut tresor entre les aigües

La vida d’un viatger se sol mesurar en quilòmetres. La nostra, en experiències. En tots dos casos, el viatge més llunyà que mai emprendrem és el del coneixement. Cap al descobriment dels orígens dels nostres hàbits, tradicions i cultura. Així, doncs, saber d’on venen els ingredients que consumim diàriament, o els que ens agradaria tastar, ens permet fer la volta al món, en només un minut. <!--more-->N’hi ha prou amb seixanta segons, en efecte, per establir si ens agradarà o bé detestarem certs plats. El nostre paladar determina les nostres emocions. Ens deixarà un bon gust de boca la ciutat de Màntua? Comprovem-ho!

Ubicada en la part sud-est de la regió de la Llombardia, quasi a l’horitzó de l’Emília-Romanya i el Vèneto, Màntua es presenta com una de les joies més boniques de l’època del Renaixement italià. Certament, la ciutat s’estén com una península que treu el cap sobre la superfície de tres llacs artificials, el Superior, Inferior i el llac Mezzo, que es van construir per defensar i protegir la zona.

Aquesta peculiaritat fa que Màntua sigui un lloc realment espectacular, com si la ciutat sorgís de les mateixes aigües i ens tornés la fascinació més coneguda d’una altra preciositat italiana, Venècia.  Tot i que és menys glamurosa que Venècia, i per això menys popular, la bellesa de Màntua no decep. Tot el contrari. És un lloc que sorprèn el visitant de mil maneres diferents, començant per les anècdotes del seu passat.

En altres ocasions ja hem pogut comprovar la connexió íntima i especial que tenien els italians amb la música lírica i simfònica. Un cop més, aquesta estreta relació queda comprovada gràcies al testimoni del compositor venecià Antonio Vivaldi, que va trobar en la gràcia i les suggestions de Màntua la inspiració per compondre la coneguda obra musical Les quatre estacions.

Fundada, presumptament, al segle V aC, Màntua encara conserva traces de la civilització etrusca. Tot i això, l’època de màxima esplendor es va aconseguir sota el domini de la poderosa família dels Gonzaga, que la van convertir en un dels centres més destacats del Renaixement italià. La profunda passió per les belles arts, en efecte, va portar els Gonzaga a reunir sota les seves ordres els artistes més admirats de l’època. Fou així com importants icones de la pintura italiana, com Andrea Mantegna i Giulio Romano, van compartir una temporada d’intensa activitat en aquesta prestigiosa localitat.

Com a testimoni de la presència d’aquests talents virtuosos, Màntua té nombrosos edificis de refinada bellesa. A més, pot presumir de preciosos escenaris que és com si ens tornessin a una altra època. En aquest sentit, és difícil resistir-se a la sensació de no estar formant part d’un quadre. Una preciosa pintura en la qual el visitador deixa de ser espectador i es converteix en un component més d’aquest paisatge tan suggestiu.

Així doncs, entre els primers llocs on perdre’s trobem el Palazzo Ducale. Situat a la zona nord de la ciutat, aquest espectacular edifici té 500 salons, galeries, patis i jardins que s’estenen al llarg de 35 mil metres quadrats. Això el converteix, pràcticament, en una ciutat-palau on ningú s’ha de perdre els quadres del famós pintor Pisanello.

Igualment, el Duomo, també conegut com la catedral de Sant Pere, ofereix un espectacular conjunt de diferents estils arquitectònics: el campanar romànic, la façana neoclàssica i les columnes internes d’ordre corinti. També és molt important la basílica de Santa Andrea, on es poden admirar els llegats que van deixar en la seva etapa a Màntua Andrea Mantegna i Correggio.

També és imprescindible l’anomenat Palau del Te. Una vil·la impressionant, autèntica obra mestra del pintor i escriptor Giulio Romano, que la va idea com a lloc d’oci i d’actes oficials del príncep Frederic II Gonzaga. Així, doncs, sembla fins i tot superflu comentar que Màntua, juntament amb la localitat de Sabbioneta, fou nomenada, el juliol del 2008, lloc protegit per la UNESCO.

Mantova

 

Les meravelles d’aquesta ciutat, com es pot intuir, no es limiten només als tresors arquitectònics i paisatgístics. Pancetta, coppa, lardo o salame són només alguns dels embotits que es poden trobar a la zona. I que s’han fet populars per les receptes que els acompanyen.

Una de les especialitats que triomfa a les taules de les cases mantuanes són els populars nyoquis de pa, anomenats capunsei. Són bunyols exquisits de pa, fregits amb llard i servits amb caldo o enriquits amb mantega fosa i salsa de tomàquet. A  més, és impossible resistir la temptació de punxar la forquilla en un plat d’agnolini. Aquesta pasta farcida a l’ou, estirada pacientment a mà, es prepara amb carn de vedella, pollastre, pa ratllat i una generosa porció de formatge Grana Padano, amb nou moscada empolsada.

Un altre plat molt conegut són els tortelli di zucca. Autèntic vici gastronòmic, en aquesta suggeridora versió mantuana, la carbassa es fa al forn i s’acompanya d’un toc de mostassa i trossets d’amaretti, delicioses galetes a base de pasta d’ametlla. És altament addictiu! Tot i que cal recordar que hi ha també una versió una mica diferent, però divertida, amb forma de cor i farcida de formatge ricotta, que és la que proposem a la cuina de La Tagliatella. Els nostres són els cuore di zucca, buonissimi!

Els amants de les postres trobaran en el pastís sbrisolona el final perfecte per acabar un bon àpat. És una recepta típica, d’origen camperol, que abans es preparava amb barreges de farina de blat, llard i avellanes. Avui s’han substituït alguns d’aquests ingredients per opcions més “refinades”: ara es prefereix la mantega que el llard, més calòrica; i les avellanes, més econòmiques, han deixat lloc a les ametlles.

Ara que acabem la nostra visita a Màntua, ja tenim tots els elements per respondre la pregunta que ens hem plantejat al principi. Així doncs, deixem aquesta ciutat no només amb un òptim gust de boca, sinó també amb ganes de tornar-hi i repetir aquesta intensa experiència gastrocultural que, per un dia, ens ha fet viure com a autèntics personatges del Renaixement.

Acabem de descobrir un altre petit tresor italià que impressiona i enamora a primera vista. Amb aquestes noves instantànies, marxem i deixem definitivament la regió de la Llombardia, i anem cap al nord. El nostre següent destí serà el Trentino Alto Adige, situat a la frontera amb Àustria i Suïssa. Aquesta regió es caracteritza per ser territori de trobada entre el món nòrdic i les tradicions llatines, una barreja com a mínim molt peculiar.

45.1564168, 10.7913751

Mantova

Màntua és una ciutat italiana que es troba a la regió de la Llombardia. Està envoltada per tres costats pel riu Mincio. Centre agrícola i turístic, té fàbriques que produeixen maquinària agrícola, fertilitzants, mobles, calçat i joguines. És l’escenari de l’òpera Rigoletto.

Població: 48.366 hab hab.

Superfície: 63,97 km² kmª