Torí: Primera capital d’Itàlia
12
Aug

Torí: Primera capital d’Itàlia

En una regió eminentment rural com el Piemont, sorprèn trobar una ciutat tan majestuosa i alhora tan industrialitzada com Torí. Als seus carrers, s’hi respira la cultura i la història d’una gran ciutat que ha estat estendard del progrés italià durant segles. Els museus d’art, els restaurants, les esglésies, els palaus, els parcs i els jardins evoquen la riquesa i la prosperitat de la qual Torí ha gaudit durant tant temps.


La capital del Piemont va ser fundada per l’Imperi romà com a Julia Augusta Taurinorum. De seguida va passar a anomenar-se tan sols Taurinorum, per acabar finalment portant el nom amb el qual la coneixem avui. Després de segles de domini romà, la ciutat fou conquerida per bizantins, llombards i francs. El 1559 es va convertir en la capital del regne de Savoia, el 1713 va passar a ser capital del regne de Sardenya i, finalment, fou capital del regne d’Itàlia entre 1861 i 1865. L’any 1848 Torí era la capital de l’únic estat italià que no estava dominat per estrangers. Aquell mateix any, la ciutat va liderar la primera Guerra de la Independència, que establiria les bases de la nació italiana. Per això es diu que Itàlia va néixer a Torí. El torinès Camillo Benso, comte de Cavour, líder de la independència italiana, va promoure el progrés i la industrialització a la ciutat, i gràcies a ell Torí es va convertir en una de les ciutats del món amb més projecció de futur entre finals del segle XIX i principis del XX.

Demanar una beguda a Torí és sinònim de vermut. Aquí és on va començar a comercialitzar-se, cap al 1838. Ja fa diversos segles que els torinesos van començar a aromatitzar el vi blanc amb espècies i herbes aromàtiques com l’artemísia, la milfulles, la canyella i el ruibarbre, que van portar els mercaders venecians. Avui dia la seva tradició és més vigent que mai a la capital piemontesa, però, evidentment, no s’ha de gaudir del vermut de qualsevol manera: el millor moment és l’hora de l’aperitiu, després de la feina i per anar obrint la gana abans de sopar. Els torinesos solen triar el clàssic Martini o el tradicional Cinzano i eviten les marques blanques d’aixeta, excepte si són en alguns dels bars clàssics de la ciutat on es produeixen els seus propis vermuts casolans.

Quan hi ha gana i és el moment de seure a taula, per acompanyar qualsevol menjar trobarem els omnipresents bastonets de pa torinesos, anomenats grissini. La història diu que els va inventar el 1668 el forner torinès Antonio Brunero, per al duc Víctor Amadeu II de Savoia, que no podia menjar molla de pa per problemes digestius, i des d’aleshroes els grissini acumulen fans a tot el món, un dels quals Napoleó, a qui li agradaven tant que demanava que n’hi enviessin des de Torí. Durant un temps, els francesos es referien a Torí com "Grisinopoli" o "la comuna de Sant Grissino”. N’hi ha de dos tipus, els stira, molt fins i d’entre 50 cm i un metre de longitud, i els rubata, més gruixuts i curts, i amb unes marques característiques d’amassat. Fins i tot hi ha un plat típic torinès, el bistec a la Grissinopoli, elaborat amb grissino rubata trossejat. Però la seva fama no és només al Piemont, els grissini són molt populars a tot Itàlia entre les persones que volen mantenir la línia.


Torí és especialment popular pels seus famosos dolços, de fet, és la ciutat on es produeixen més pastissos de tot Itàlia. I, entre tots els dolços, l’estrella és la xocolata. De prestigi internacional per la seva qualitat, val la pena tastar la xocolata torinesa en totes les seves variants. Quasi tots els cafès antics, molts dels quals van ser oberts per xefs de la cort de Savoia, ofereixen la xocolata calenta de la ciutat, que es pot acompanyar amb algun altre dolç torinès. El bicerin és una altra especialitat de Torí. És una beguda nascuda al segle XIX al popular cafè homònim, a la qual va donar nom el comte de Cavour en persona, a qui l’encantava. Es fa amb una petita dosi de cafè exprés, xocolata calenta, una mica de llet, nata i cacau en pols per sobre. El consum de xocolata a Torí des de fa tants segles també ha donat lloc a noves receptes, en bona part sorgides de les necessitats del dia a dia: aquí va néixer la xocolata amb avellanes. El famós gianduia (nom que prové d’un personatge clàssic torinès de la Comèdia de l’Art) fou creat per un pastisser el 1807, durant l’ocupació francesa. En aquells moments el Piemont patia un embargament i no es podia importar cacau, i per això va començar a substituir el cacau que faltava per avellana, en l’elaboració de la xocolata. L’escassetat de matèria primera va portar a aquest popular invent.

Però la cuina torinesa no només destaca en la seva vessant dolça, i hi ha exemples exquisits que ho demostren. Gràcies a la qualitat de la ramaderia bovina de la província i a la pastura de les muntanyes, Torí ofereix una oferta rica i variada de formatges de llet de vaca, entre els quals destaquen el Roccaverano, el Castelmagno, el Murazzano, el Grasso d’Alpe i el Raschera. A Torí es consumeixen anxoves des de l’Edat Mitjana. En aquella època es pescaven a la costa lígur i els mercaders les transportaven amb sal cap al nord d’Europa. Un cop en terres piemonteses, les anxoves arribaven principalment a Torí, on se salaven per vendre-les després. Una altra recepta torinesa amb molta història és La finanziera (rep aquest nom perquè durant un temps va ser la preferida dels agents de borsa), un guisat preparat amb diverses carns, pèsols, vi Barbaresco i canyella. A Torí són abundants les “especialitats de la ciutat” i en pocs restaurants hi falten les gustosíssimes carxofes farcides a la torinesa, que es fan amb vedella, pollastre, pernil o tòfona, o els populars pebrots farcits d’arròs a la torinesa.

A més, en la burgesa cuina de Torí cada vegada hi té més pes la influència rural de la regió. Cada dia s’obren nous restaurants que ofereixen plats rústics i tradicionals, i això deriva en un mestissatge culinari de receptes més distingides amb altres de més rústiques. Sens dubte, la gastronomia de Torí sorprèn pels seus contrastos cada cop més accentuats, però en què sempre destaca la qualitat i la varietat dels plats.

Encara ens queden molts llocs per descobrir a la regió del Piemont. Continuem el nostre viatge...

45.070312, 7.6868565

Torí

Torí (en italià: Torino, en piemontès: Turin) és una ciutat, important centre cultural i de negocis del nord d’Itàlia, capital de la regió de Piemont, localitzada principalment al marge esquerre del riu Po i envoltada pels Alps.

Població: 2.200.000 hab.

Superfície: 130 km² kmª